Podeu trobar el poema "les roses franques" il·lustrat pels alumnes de tercer d'en Joan Maragall, els nens i nenes han dibuixat roses
geomètriques i les han acompanyat d'uns versos de Joan Maragall que
parlen de roses que s'enfilen per la tanca d'un jardí. Esperem que us
agradin.
Bona Diada de Sant Jordi
LES ROSES FRANQUES
He vist unes roses-d´un vermell pujat,
d´un vermell negrós-d´un vermell morat.
Penjaven granxant-se -del mur d´un jardí;
ningú les pot heure-no es poden cullir;
són les roses lliures-de la servitud,
són les roses franques,-no paguen tribut.
Ni de baix s ´abasten-ni de dalt estant:
el gipó o el gerro-no se'n gaudiran.
DESEMBRE
NOVEMBRE
En el centenari del seu naixement:
AMB
RONCA VEU
Com que
no menjo per la fam que tinc,
com que no calmo la gran set que tinc,
com que no sé de canviar el meu crit
en mena de vianda,
pateixo de gana i de set i clamo retorçant-me.
com que no calmo la gran set que tinc,
com que no sé de canviar el meu crit
en mena de vianda,
pateixo de gana i de set i clamo retorçant-me.
Tremolo, fosc, de les arrels a les fulles
i m’omplo d’enyorança turmentada
i em perdo molt endintre del gran bosc
ple de barrancs
i sóc el gall salvatge:
m’exalto de nit quan les estrelles vacil·len,
amb ronca veu anuncio l’aurora,
tapant-me els ulls, tapant-me el crit amb les ales,
i m’estarrufo collinflat i danso,
tot i saber que em guaiten els ulls del caçador.
i m’omplo d’enyorança turmentada
i em perdo molt endintre del gran bosc
ple de barrancs
i sóc el gall salvatge:
m’exalto de nit quan les estrelles vacil·len,
amb ronca veu anuncio l’aurora,
tapant-me els ulls, tapant-me el crit amb les ales,
i m’estarrufo collinflat i danso,
tot i saber que em guaiten els ulls del caçador.
Joan VINYOLI, Obra poètica completa,
Edicions 62, Barcelona, 2001.
~
~
OCTUBRE
Estaba echado
yo en la tierra, enfrente
del infinito campo de Castilla,
que el otoño envolvía en la amarilla
dulzura de su claro sol poniente.
Lento, el arado, paralelamente
abría el haza oscura, y la sencilla
mano abierta dejaba la semilla
en su entraña partida honradamente.
Pensé arrancarme el corazón, y echarlo,
pleno de su sentir alto y profundo,
al ancho surco del terruño tierno;
a ver si con romperlo y con sembrarlo,
la primavera le mostraba al mundo
el árbol puro del amor eterno.
del infinito campo de Castilla,
que el otoño envolvía en la amarilla
dulzura de su claro sol poniente.
Lento, el arado, paralelamente
abría el haza oscura, y la sencilla
mano abierta dejaba la semilla
en su entraña partida honradamente.
Pensé arrancarme el corazón, y echarlo,
pleno de su sentir alto y profundo,
al ancho surco del terruño tierno;
a ver si con romperlo y con sembrarlo,
la primavera le mostraba al mundo
el árbol puro del amor eterno.
 | ||
 | EL CAVALLERLo cavaller Jordi guerrer cuida avançar per defensar del rei la filla on era el drac tal premi n'hac: molt poc après ell ne fou pres e fort batut; dins en Barut fou escorxat per mig serrat. Jaume Roig (1401-1478) | |
| LA FIRA DE SANT JORDI (fragment) A la fira de les roses a firar-me antany aní, el roser de què em firí en fa enguany de tan hermoses que n'he fet parada aquí. Hi ha la rosa alexandrina, la vera i la d'esbarzer, també les de Palestina, que floreixen sense espina de Jericó en lo roser. Jacint Verdaguer (1845-1902) | |
| LA DIADA DE SANT JORDILa diada de Sant Jordi és diada assenyalada per les flors que hi ha al mercat i l'olor que en fan els aires, i les veus que van pel vent: "Sant Jordi mata l'aranya". L'aranya que ell va matar tenia molt mala bava, terenyinava les flors i se'n xuclava la flaire, i el mes d'abril era trist i els nens i nenes ploraven. ................................. Quan el Sant hagué passat tot jardí se retornava: perxò cada any per Sant Jordi és diada assenyalada per les flors que hi ha al mercat i l'olor que en fan els aires. Joan Maragall (1860-1911) | |
| UNA ROSASant Jordi, santa diada del passat i l'avenir, Fe i Pàtria nostrada del meu cor fas sobreixir. Oh la bella matinada! Quina joia de collir una rosa perlejada, una rosa a mig obrir! Maria Antònia Salvà (1869-1958) | |
| SANT JORDI GLORIÓSSant Jordi té una rosa mig desclosa, pintada de vermell i de neguit; Catalunya és el nom d'aquesta rosa, i Sant Jordi la porta sobre el pit.La rosa li ha contat gràcies i penes i ell se l'estima fins qui sap a on, i amb ella té més sang a dins les venes per plantar cara a tots els dracs del món. Josep Maria de Segarra (1894-1961) | |
| ALTRES POEMES:
| |
POEMA DE JOAN MARAGALL: LA SARDANA
HIVERN
Estimo la quietud dels jardins
i les mans inflades i vermelles dels manobres.
Estimo la tendresa de la pluja
i el pas insegur dels vells damunt la neu.
Estimo els arbres amb dibuixos de gebre
i la quietud dels capvespres vora
l'estufa.
Estimo les nits inacabables
i la gent que s'apressa sortint del
cinema.
L'hivern no és trist:
És una mica malenconiós,
d'una malenconia blanca i molt
íntima.
L'hivern no és el fred i la neu:
és un oblidar la preponderància del verd,
un recomençar sempre esperançat.
L'hivern no és els dies de boira:
és una rara flexibilitat de la llum
damunt les coses. L'hivern és el silenci,
és el poble en silenci,
és el silenci de les cases
i el de les cambres
i el de la gent que mira, rera els vidres,
com la neu unifica els horitzons
i ho torna tot
colpidorament pròxim i assequible.
Miquel Martí i Pol
Si el món fos... (Un poema per la pau)
Si el món fos
escrit en llapis,
podria esborrar la lletra
que vol ferir, podria esborrar mentides
que no cal dir
n'esborraria l'enveja
que porta mals;
n'esborraria grandesa
de mèrit fals...
Però és escrit amb tinta
de mal color:
de color brut de la guerra
i del dolor.
Qui voldria escriure un món més just i net?
Potser que tu i jo ho provéssim
ben valents, lletra per lletra,
des del nostre raconet...
Joana Raspall
L'any 2013 es celebra el centenari de Joana Raspall
(Barcelona 1913), escriptora i bibliotecària catalana.
Novembre
Comença el
mes de novembre,
castanya va, castanya ve,
i panellets també.
Un començament tan dolç
més d'una vegada enfita,
per això és molt prudent
menjar sense demesia,
perquè no queda gens bé
pecar de golafreria.
El mes comença amb Tots Sants,
després ve Santa Cecília,
patrona, com prou se sap,
del ritme i la melodia
que ens desvetllen els sentits
si més no per les musiques.
Novembre, mes de tardor,
que l'hivern ja ens anuncies,
els teus silencis són plens
d'una música molt fina
que ens ressona al fons del cor
com una cançó petita
i ens ajuda a fer-nos grans
sense gens de melangia.
S'acaba el mes de novembre,
castanya ve, castanya va,
que el torró ja vindrà.
Miquel Martí i Pol
castanya va, castanya ve,
i panellets també.
Un començament tan dolç
més d'una vegada enfita,
per això és molt prudent
menjar sense demesia,
perquè no queda gens bé
pecar de golafreria.
El mes comença amb Tots Sants,
després ve Santa Cecília,
patrona, com prou se sap,
del ritme i la melodia
que ens desvetllen els sentits
si més no per les musiques.
Novembre, mes de tardor,
que l'hivern ja ens anuncies,
els teus silencis són plens
d'una música molt fina
que ens ressona al fons del cor
com una cançó petita
i ens ajuda a fer-nos grans
sense gens de melangia.
S'acaba el mes de novembre,
castanya ve, castanya va,
que el torró ja vindrà.
Miquel Martí i Pol
TARDOR
Ah!...l'octubre... primeres fredorades.
L'aire fa olor d'hivern, eixut, coent;
Comença com un gran ressecament
I les grogors de sol en les fatxades.
Comença el desmaiar en els passeigs
La fulla, i en el cel, buit d'orenetes,
Les fredes transparències dels oreigs
I els cap-tards del color de les violetes.
Al vesprejar les tardes més escasses
S'agita repoblada la ciutat,
I va escampant-se per carrers i places
Fum olorós del fruit d'hivern torrat
Joan Maragall
POEMA SETEMBRE
Raïm daurat i sucós,
raïmet atapeït,
madures emmorenit
pel bes de la solellada.
Tens el gra tan dolç i ros
que sembla d’aigua emmelada.
Joana Raspall
POEMA MES DE JUNY
Visca, visca el mes de juny,
la falç al puny.
Diu la dita que a l'estiu
tota cuca viu
i és ben cert, que a tot arreu
n'hi ha més de deu.
Aranyes i escarabats
fan quasi ramats,
i tot d'altres bestioles
que no van mai soles.
Tanmateix, quan és estiu
tot el món somriu
i la gent, rejovenida,
diu que sí a la vida
que és dolça com una bresca
de la mel més fresca.
Celebrem per Sant Joan
una festa gran.
Tots contents entorn del foc
donem l'últim toc
al mes en què salta i balla
tota la xicalla.
Visca, visca el mes de juny,
la falç al puny.
Diu la dita que a l'estiu
tota cuca viu
i és ben cert, que a tot arreu
n'hi ha més de deu.
Aranyes i escarabats
fan quasi ramats,
i tot d'altres bestioles
que no van mai soles.
Tanmateix, quan és estiu
tot el món somriu
i la gent, rejovenida,
diu que sí a la vida
que és dolça com una bresca
de la mel més fresca.
Celebrem per Sant Joan
una festa gran.
Tots contents entorn del foc
donem l'últim toc
al mes en què salta i balla
tota la xicalla.
Visca, visca el mes de juny,
la falç al puny.
Miquel Martí i Pol
GEOMETRIA
Sota una roda rodona
poseu-hi un quadret quadrat
i al damunt, per acabar-ho,
un triangle triangular.
Quatre línies rectilinies
podran fer de peus i mans.
Si marqueu nas, ulls i boca
amb l’arcada de quatre arcs,
veureu quin ninot resulta
més eixerit i trempat.
Joana Raspall
CANÇÓ D'ABRIL
Hi tornarem al sol-solet!
Tira el braser per la finestra,
llença la capa i el barret!
Que vingui el sol com una festa
i ja no vull sentir més fred.
Oh, quin airet!
Ja les paraules prenen ales
i no cal dir-les sota veu,
que en pensament tinc mar i cales
i cama nua fins al peu.
Adéu, mimoses i nadales:
clavells veureu.
Fugi l'hivern, fugi la por.
Morir? Quan no s'arrisca gaire.
Hem de sortir d'aquest racó
—deixem-hi el pec i el rondinaire:
sortim a l'aire germinal
amb ulls d'infant, que miren alt.
Tira el braser per la finestra,
llença la capa i el barret!
Que vingui el sol com una festa
i ja no vull sentir més fred.
Oh, quin airet!
Ja les paraules prenen ales
i no cal dir-les sota veu,
que en pensament tinc mar i cales
i cama nua fins al peu.
Adéu, mimoses i nadales:
clavells veureu.
Fugi l'hivern, fugi la por.
Morir? Quan no s'arrisca gaire.
Hem de sortir d'aquest racó
—deixem-hi el pec i el rondinaire:
sortim a l'aire germinal
amb ulls d'infant, que miren alt.
Clementina Arderiu
Poema març
En la ciutat hi ha una plaça
En la ciutat hi ha una plaça
i en la plaça un arbre vell.
En l'arbre hi ha la tristesa
de saber que és el darrer.
Abans n'hi havia molts d'altres,
ara tan sols queda ell
com un record que s'apaga
entre el ferro i el ciment.
Diuen que volen tallar-lo,
que molesta, que el seu verd
trenca l'estètica pura
dels edificis que té
voltant-lo, voltors altíssims
a punt de menjar-se el cel.
Que al lloc que ocupa podrien
aparcar vint cotxes més.
Que és la casa on s'arreceren
centenars de bruts ocells
que ningú recordaria
si no fos perquè viu ell...
En la ciutat – algú conta –
hi havia fa molt de temps
un arbre gran i molt trist
que se sabia el darrer
i plorava fulles grogues
en la tardor, i a l'hivern
es despullava i cantava
estranyes cançons al vent.
Quan venia primavera
despertava les arrels,
oblidava un poc la pena
i obria el somriure verd
que en estiu era rialla
que et feia sentir-te bé
quan, fugint del sol, entraves
en el cercle tou i fresc
del seu regne que assetjaven
cotxes, finques, fum, diners.
Quan el tallaren plovia.
Ja no he vist ploure mai més.
POEMA CARNESTOLTES
Ha arribat el Carnestoltes
i el febrer s'ha disfressat.
S'ha posat una carota
de marçot esvalotat;
s'ha guarnit amb vel de pluja,
-com si fos el maig mateix-
i amb una faldilla llarga
feta de tarda que creix.
Malgrat la seva disfressa,
no podrà enganyar la gent
si no s'afegeix dos dies.
Ai, febrer, que ets innocent!
Joana Raspall
POEMA GENER
Diversos són els homes i diverses les parles,
i han convingut molts noms a un sol amor.
La vella i fràgil plata esdevé tarda
parada en la claror damunt els camps.
La terra, amb paranys de mil fines orelles,
ha captivat els ocells de les cançons de l'aire.
Sí, comprèn-la i fes-la teva, també,
des de les oliveres,
l'alta i senzilla veritat de la presa veu del vent:
“Diverses són les parles i diversos els homes,
i convindran molts noms a un sol amor. “
Salvador Espriu, fragment "La pell de brau".
POEMA DESEMBRE
Compassiva, lànguida, clara, aquesta aigua de pluja a l’hivern. Ha caminat tota la peregrinació del cel, trobant-se multiplicadament a través dels fins vials de la boira, oferta mirall d’ella mateixa, germana de la llum. L’àguila no va imperar mai damunt la font que infantava aquesta aigua, la serp no sap la fondària on la pluja es mor. Venia dels castells de la llum, de l’origen no traspassat per cap ala, i s’agrisava en la xarxa dels núvols, per no ferir humilitats de la terra. El do de cristall omple de fressa les feixes calbes, alluenta els braços captaires dels arbres, empara el naufragi de les masies, perdudes en l’hostilitat de la muntanya sense senders.
Salvador Espriu, Fragment «Pluja d'hivern»
POEMA DE NOVEMBRE
Saps on és la fageda d'en Jordà?
Si vas pels volts d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i pregon
com mai més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, pregon i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot el món
en el silenci d'aquell lloc pregon,
i no pensa en sortir o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!
Gerau de Liost
Poema octubre-Pòrtic
Bella Ciutat d'Ivori, feta de marbre i d'or:
tes cúpules s'irisen en la
blavor que mor,
i, reflectint-se, netes, en la
maror turgent,
serpegen de les ones pel tors
adolescent.
L' ivori té la gracia d'un
marbre constel·lat
d'aurífiques polsines com una
carn d'albat.
Bella ciutat de marbre del món
exterior,
esdevinguda aurífica dins d'un
esguard d'amor!
Ets tota laborada amb ordenat
esment.
Et purifica el viure magnànim
i cruent.
I, per damunt la frèvola
grandesa terrenal,
empunyaràs la palma del seny
-que és immortal.
Saps on és la fageda d'en Jordà?
Si vas pels volts d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i pregon
com mai més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, pregon i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot el món
en el silenci d'aquell lloc pregon,
i no pensa en sortir o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!
Bella Ciutat d'Ivori, feta de marbre i d'or:
tes cúpules s'irisen en la blavor que mor,
i, reflectint-se, netes, en la maror turgent,
serpegen de les ones pel tors adolescent.
L' ivori té la gracia d'un marbre constel·lat
d'aurífiques polsines com una carn d'albat.
Bella ciutat de marbre del món exterior,
esdevinguda aurífica dins d'un esguard d'amor!
Ets tota laborada amb ordenat esment.
Et purifica el viure magnànim i cruent.
I, per damunt la frèvola grandesa terrenal,
empunyaràs la palma del seny -que és immortal.
Setembre (Miquel Martí i Pol)
El setembre anunciala tardor que s'apropa
cada dia.
Sota un cel d'un blau tendre,
la natura ens ensenya
a comprendre
que l'estiu que s'acaba
ha deixat tots els arbres
plens de saba
per passar la hivernada
sense cap por del vent ni
la gelada.
Com si fos un emblema,
pel setembre comença
la verema
i el pàmpol d'or convida
a renovar la força
de la vida.
Tornarem a l'escola
que ja deu estar trista
tota sola
i amb els amics de sempre
celebrarem amb joia
el setembre.
RECULL DE POEMES
Us volem donar a conèixer un recull de poemes
significatius de la cultura catalana,
alguns dels quals van ser escollits pels alumnes de l'Institut IES d'Auro
i els restants han estat seleccionats per una mestra de l'escola dins d'una activitat que es portava a terme l'any passat amb alumnes de quart. Gràcies.
POEMA INFANTIL DE
MIQUEL MARTÍ I POL
MAIG
Per la fira de Sant Ponç
comprem mel i confitures
i herbes collides al bosc
que curen moltes malures.
El maig és un mes molt dolç,
tots els camps treuen florida
i esclata per tot el món
un desig de nova vida.
Vinga, correm a jugar
tots plegats i amb alegria,
la mare no ens renyarà
perquè s'ha allargat el dia,
i els deures prou que els farem
havent sopat de seguida
i després reposarem
amb una bona dormida.
El maig és molt generós
i ens incita a fer viatges
perquè encén amb mil colors,
tendrament, tots els paisatges
i encara que plogui un xic
tot s'eixuga amb poca estona,
després hi ha un cel tan bonic
que mirar-lo ens emociona.
Per la fira de Sant Ponç
comprem mel i confitures
i herbes collides al bosc
que curen moltes malures.
comprem mel i confitures
i herbes collides al bosc
que curen moltes malures.
El maig és un mes molt dolç,
tots els camps treuen florida
i esclata per tot el món
un desig de nova vida.
Vinga, correm a jugar
tots plegats i amb alegria,
la mare no ens renyarà
perquè s'ha allargat el dia,
i els deures prou que els farem
havent sopat de seguida
i després reposarem
amb una bona dormida.
El maig és molt generós
i ens incita a fer viatges
perquè encén amb mil colors,
tendrament, tots els paisatges
i encara que plogui un xic
tot s'eixuga amb poca estona,
després hi ha un cel tan bonic
que mirar-lo ens emociona.
Per la fira de Sant Ponç
comprem mel i confitures
i herbes collides al bosc
que curen moltes malures.
ABRIL
LA DIADA DE SANT JORDI
La diada de Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires,
i les veus que van pel vent:
"Sant Jordi mata l'aranya".
L'aranya que ell va matar
tenia molt mala bava,
terenyinava les flors
i se'n xuclava la flaire,
i el mes d'abril era trist i els nens i nenes ploraven.
.................................
Quan el Sant hagué passat
tot jardí se retornava:
perxò cada any per Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires.
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires,
i les veus que van pel vent:
"Sant Jordi mata l'aranya".
L'aranya que ell va matar
tenia molt mala bava,
terenyinava les flors
i se'n xuclava la flaire,
i el mes d'abril era trist i els nens i nenes ploraven.
.................................
Quan el Sant hagué passat
tot jardí se retornava:
perxò cada any per Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires.
Joan Maragall (1860-1911)
- MARÇ
- 2012 QUATRE PARAULES DE NARCÍS COMADIRA
- Mig en somnis, un àngel
- se m'apareix i em tempta:
- escriu, fes un poema.
- Vull treure-me'l de sobre,
- vull dormir el son dels justos,
- o el son dels pecadors,
- m'és igual. Vull dormir.
- Però ell insisteix.
- Té, diu: quatre paraules:
- món, país, llengua, amor.
- I afegeix: gairebé
- ja t'he fet el poema.
- Jo li dic: si escric món,
- bé hi hauré d'afegir
- desastres, fam i guerres.
- Si escric país, ja entro
- al territori foll
- de l'ésser i dels fantasmes.
- I si escric llengua, veus?,
- el dolor em trenca l'ànima.
- No puc escriure més.
- I em diu: tu escriu amor
- pel món i pel país
- i per aquesta llengua
- que es mor i et trenca l'ànima:
- veuràs que encara pots
- fer aquest i mil poemes.
- FEBRER
- LA NEUPrendré un bon grapat
de la neu més blanca
i la guardaré
dintre d’una capsa.
Quan vingui l’estiu,
que fa calorassa,
la neu em podrà
refrescar la cara!
El meu amic diu
que la neu no es guarda,
que sols trobaré
la capsa mullada.
Això no m’ho crec!
Ves, com s’ho faria!
Tancant bé la capsa,
com s’escaparia?
Joana RaspallHIVERNEstimo la quietud dels jardinsi les mans inflades i vermelles dels manobres.Estimo la tendresa de la plujai el pas insegur dels vells damunt la neu.Estimo els arbres amb dibuixos de gebrei la quietud dels capvespres vora l'estufa.Estimo les nits inacabablesi la gent que s'apressa sortint del cinema.L'hivern no és trist:És una mica malenconiós,d'una malenconia blanca i molt íntima.L'hivern no és el fred i la neu:És un oblidar la preponderància del verd,un recomençar sempre esperançat.L'hivern no és els dies de boira:És una rara flexibilitat de la llumdamunt les coses.L'hivern és el silenci,és el poble en silenci,és el silenci de les casesi el de les cambresi el de la gent que mira, rera els vidres,com la neu unifica els horitzonsi ho torna totcolpidorament pròxim i assequible.
DESEMBRE Poesia trobadoresca-Segle XII
Els poemes que escrivien els trobadors eren cantats pels joglars a les corts dels castells. Ens han pervingut poques partitures que recullin la música d'aquests poemes, però a continuació podràs llegir-ne un del qual també conservem la música. El poema es titula "Can vei la lauzeta mover" ("Quan veig l'alosa aletejar") de Bernat de Ventador.Versió cantada per Maria Laffite, genial!Can vei la lauzeta mover
(Fragment)
Can vei la lauzeta mover de joi sas alas contra·l rai, que s'oblida e·s laissa chazer per la doussor c'al cor li vai, ai! tan grans enveya m'en ve de cui qu'eu veya jauzion! Meravilhas ai, car desse lo cor de dezirer no·m fon.
Ai, las! tan cuidava saber d'amor, e tan petit en sai, car eu d'amar no·m posc tener celeis don ja pro non aurai. Tout m'a mo cor, e tout m'a me, e se mezeis e tot lo mon; e can se·m tolc, no·m laisset re mas dezirer e cor volon(Fragment) Traducció al català
Quan veig l'alosa aletejarjoiosa al raig matinador,com defalleix i es deixa anar,que el cor li vessa de dolçor,tan gran enveja m'ha copsatd'aquell ocell que veig joiós,que em meravell que el cor,dardatpel gran desig, no en resti fos.Ai las, que poc que sé d'amar,tant que me'n creia sabedor!Perquè d'amar no em puc estarla qui no sap raó d'amor.Roba el meu cor, que és furt malvat,i el cor del món i el seu, tots dos,i fuig, deixant-me, en soledat,desigs ardents, cor anhelós.
- NOVEMBRE
PLOU
- Totes les bruixes d'aquest món perdut
- són en el cel bretó, que en desvaria;
- l'aigua bruny, delerosa, el punxegut
- capell dels cloquerets de Normandia.
- París regala deplorablement;
- es nega Niça d'aiguarells en doina.
- Miles d'esgarrifances d'un moment
- punyen Sena, Garona, Rin i Roine.
- L'aigua podreix els carrerons malalts;
- gargolen per cent becs les catedrals.
- La pluja a tot arreu, esbiaixant-se,
- veu solament alguna mà que es mou
- fregant un vidre de finestra. Plou
- a totes les estacions de França.
Josep Carner- Antologia poètica 1984
