POESIA I TRADICIÓ

 

Hivern

Estimo la quietud dels jardins

i les mans inflades i vermelles dels manobres.
Estimo la tendresa de la pluja

i el pas insegur dels vells damunt la neu.
Estimo els arbres amb dibuixos de gebre

i la quietud dels capvespres vora l'estufa.
Estimo les nits inacabables

i la gent que s'apressa sortint del cinema.

 

L'hivern no és trist:

és una mica malenconiós,

d'una malenconia blanca i molt íntima.

 

L'hivern no és el fred i la neu :

és un oblidar la preponderància del verd,

un recomençar sempre esperançat.

 

L'hivern no és els dies de boira:

és una rara flexibilitat de la llum

damunt les coses.

 

L'hivern és el silenci,

és el poble en silenci,

és el silenci de les cases

i el de les cambres

i el de la gent que mira, rera els vidres,

com la neu unifica els horitzons

i ho torna tot

colpidorament pròxim i assequible.

 

Miquel Martí i Pol

Una adreça on podeu veure auques diverses:

LA PARET DE LES AUQUES


I una auca per Sant Jordi:

Les Festes de Carnaval a casa nostra, també conegudes per Carnestoltes o Darrers Dies,es celebren de Dijous Gras a Dimecres de Cendra.

S’estructuren al voltant d’una seqüència ritual que inclou l’arribada, el regnat, la mort i l’enterrament a la població d’un personatge anomenat Carnestoltes.

El Carnaval és una setmana que es caracteritza per ser un moment de transgressions desenfrenades, per la sàtira política, pels enfrontaments festius, per les desfilades de comparses i rues plenes de gent disfressada, per les mascarades i per tot tipus d’altres inversions dels papers socials, moments de revolta controlada en què el món es posa momentàniament de cap per avall.
Uns dies plens d’excessos gastronòmics previs a l’arribada de la meditació i els dejunis propis de la Quaresma. Dijous gras o Dijous Llarder, és típic menjar butifarra d’ou i coca de llardons (d’aquí prové el nom de Dijous Llarder).

Un cop mort el Rei Carnestoltes, apareix el personatge de la Vella Quaresma, una senyoragran amb 7 cames, de les quals haurem de tallar una cada setmana fins que li quedin el que és habituals en les persones, és a dir, dues cames (aquestes cinc cames de més ens indiquen les setmanes que resten per arribar a Dijous Sant, quan s’inicia la Pasqua)

  BONES FESTES

Pau és fer nous amics, conservar l’aigua neta per a tots els peixos, escoltar tota mena de músiques, demanar perdó quan has fet mal a algú, ajudar el teu veí, llegir tota mena de llibres, pensar en algú que estimes, donar sabates a algú que en necessita, plantar un arbre, compartir un àpat, anar vestit diferent, mirar com neva, mantenir els carrers nets, obrir els braços a un amic, que tothom tingui una casa on viure, tenir cura d’un hort, fer una becaina, aprendre altres idiomes, que hi hagi prou pizza al món per a tothom, donar escalfor, que neixin nens, ser lliure, viatjar a llocs diferents, demanar un desig a una estrella, aprendre a ser tu mateix.
Pau és ser diferent, estar bé amb tu i ajudar els altres. El món és millor gràcies a tu!
 Todd Parr

Pensa de què parla aquest poema, pensa un títol...

Tot pintat de cara,
pelut com un ós,
amb pantalons amples de
color confós,
el pallasso salta,
corre i s’entrebanca
amb els sabatots.
Amb crits i ganyotes,
fent veure que plora,
ens porta rialles
i gresca a desdir.
T’estimo, pallasso,
perquè ho fas per mi!
Joana Raspall
Degotall de Poemes

L'ESTUDIANT

El noi està encaparrat
davant de l'ordinador.
El disquet que hi té posat
és un joc engrescador.
Fa com qui està treballant,
i els llibres a la cartera
arraconats quedaran;
les lliçons tenen espera.

L'ordinador es venjarà

de qui fingeix que estudia:

qui l'utilitza amb engany,

com per art de bruixeria

es trobarà al cap de l'any

que s'haurà d'examinar,

també, de ganduleria. 
Joana Raspall

FLOR DE  NEU

Suportant el gebre i el glaç 
dins espessor de tarda blanca, 
abraça el poeta pensaments 
que anhelosos caminen;
inventa mots que fonguin gel, 
impregna de tinta els dits 
per desvetllar riu de sentits; 
arrecera sota el braç somnis 
que són espurnes d'emoció, 
sentiments de molt endins 
que defugen la fredor. 
Quan el fred és ferida a la pell, 
escriu esperançades paraules
que atorguen tebi caliu
a gèlides volves blanques.
Quan la neu clivella l'ànima,
la poesia es desperta,
esclata la flor de neu...  

(Anònim)

Flor de neu o Edelweiss

BONES FESTES
Aqui teniu un petit recull de poemes adients amb aquestes festes.
 

POEMES DE NADAL

Poema de la castanya
La Cas, la Ta i la Nya
ja són al forn;
i totes tres juguen
a qui fa puf primer.

La Cas fa puf, paf!
la Ta fa pef!
i la Nya fa pif, pof!

I ja tenim ben torrades,
perquè se les mengin
xics i grans!

Poema de la castaña

Castañita, castañita
que en el fuego estás
salta,salta
que te quemarás.
Castañera, castañera
que asando castañas estás,
ten cuidado, ten cuidado
o te quemarás.